La presidenta de APIB, Ángeles Durán, y el secretario, Alberto Lliteras, se reunieron con el conseller de Educación, Martí March, el pasado 3 de febrero, para negociar la reincorporación de los periodistas docentes en las plazas de Suport en Lenguas y Ciencias Sociales. Sabemos que muchos compañeros teméis no poder continuar trabajando como profesores el curso que viene y nos estamos volcando en enmendar la situación. El 7 de febrero registramos la siguiente solicitud en la Conselleria:

EXPOSAM

Des de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB), associació professional integrada a la Federació d’Associacions de la Premsa Espanyola (FAPE) a la qual només és possible accés amb les titulacions universitàries de Periodisme i Comunicació Audiovisual, estem molt preocupats per la situació actual dels llicenciats i graduats en Periodisme que estan a la borsa d’interins de la Conselleria d’Educació a les Illes Balears.

Com bé saben vostès, des de fa anys els periodistes han donat un servei a la Conselleria com a interins en l’Educació Secundària Obligatòria. Fins ara, el 90% de les places que ocupaven eren de Suport a l’Àrea de les Ciències i la Tecnologia. La resta de possibilitats que els ofereix la Conselleria són de diverses Formacions Professionals (essent aquestes molt reduïdes i de quasi impossible accés). Aquesta ha estat una realitat que els periodistes han viscut els darrers anys. Han fet feina a places de Suport a l’Àrea de Ciències i Tecnologia, cobrint així una mancança de personal en aquest sector.

Això ha canviat per a la convocatòria del proper curs escolar 2022-2023, quan s’ha eliminat la possibilitat de triar les places de Suport a l’Àrea de les Ciències i la Tecnologia. Aquesta decisió ha implicat que tots aquells periodistes a llistes (més del 90%) que ocupaven una plaça de l’esmentat suport, es quedin sense feina i sense la possibilitat de seguir en el sistema d’interinatge ja que les places que oferiu de FP són tan escasses que serà impossible accedir-hi sense puntuacions desorbitades. A més, el fet de no puntuar un any a les llistes d’interins podria perjudicar els periodistes-docents que es vulguin presentar als veniders concursos d’oposicions d’educació, en trobar-se amb menys punts aconseguits a la casella de mèrits.

Cal recordar la reivindicació que des de l’Associació de Periodisme fem des de fa anys, que és la de reconèixer als llicenciats i graduats en Periodisme com a competents per donar llengües, perquè el currículum acadèmic de la carrera demostra de manera indiscutible la competència dels periodistes en aquest àmbit. De fet, els graus de Periodisme i Comunicació Audiovisual a Balears tenen com a competència trasversal la “correcta expressió oral i escrita en llegua castellana i catalana”, segosn consta als Verificas aprovats per l’ANECA. En aquest sentit, volem denunciar que des de les universitats públiques i privades, des de la UIB, s’ha permès als periodistes durant anys -i es segueix fent- cursar el Màster en Formació del Professorat amb especialitat en llengua espanyola o catalana, filosofia o història, per després, una vegada superat aquest, no poder impartir classes en cap d’aquestes matèries, fins i tot en nivells d’exigència acadèmica menor, com puguin ser els àmbits sociolingüístics vinculats als departaments d’orientació dels centres (PMAR, PRAQ, Formació Professional Bàsica I i II).

El Suport a l’Àrea de Llengua i Ciències Socials inclou la llengua catalana, castellana i les ciències socials (Geografia i Història). Aquestes places poden ser triades per titulats en Història, Història de l’Art o Filosofia, entre d’altres, però no per periodistes. Volem reivindicar la formació que des de les llicenciatures i graus de periodisme hem rebut en les matèries de llengua castellana, llengua catalana i història que, de fet, és molt més elevada i completa que la d’altres especialitats que sí poden accedir a aquestes places. Així, els plans d’estudis de la Llicenciatura o del Grau de Periodisme integren més de 60 crèdits ECTS el contingut dels quals està directament vinculat amb el Suport a l’Àrea de Llengua i Ciències Socials. De fet, al grau que s’imparteix a Balears sumen més de 80 crèdits ECTS.

De fet, la majoria de comunitats autònomes de la resta d’Espanya sí permeten als periodistes donar matèries relacionades amb les diferents llengües i ciències socials. Per exemple, a Catalunya tots els titulats en Periodisme poden accedir a les places de Suport a l’Àrea de Llengua i Ciències Socials (amb la Funció de Processos i Arts Gràfiques), a l’especialitat de FOL (com a especialitat de Ciències Socials i Jurídiques), i a les matèries pròpies de Llengua i Literatura Castellana (si tenen el Màster de Formació del Professorat en Llengua Castellana) i Llengua i Literatura Catalana (si tenen el Màster del Professorat en Llengua Catalana). Una realitat, la de Catalunya, totalment oposada a la de les nostres Illes, on no s’ens reconeix la nostra competència en aquestes àrees.

SOL·LICITAM

Una solució urgent a la situació creada en la convocatòria del curs 2022-2023 per rescabalar el greuge que se’ls ha ocasionat a tots els periodistes interins que han apostat pel món de la docència i que de cop i volta es veuen en el carrer, que passa per:

• La imminent incorporació dels titulats en Periodisme com a professors de Suport a l’Àrea de Llengua i Ciències Socials a Secundària a la convocatòria de 2022-2023.

• Que en qualsevol cas es faci rectificació de l’eliminació com a professors de Suport a l’àrea de Ciència i Tecnologia i es mantengui al proper curs 2022-23 com a curs de transició.

• La imminent incorporació dels titulats en Periodisme com a professors de Formació i Orientació Laboral (FOL) a la convocatòria de 2022-2023, ja que els periodistes estan considerats com a especialistes en Ciències Socials i Jurídiques, com requereix el Reial Decret 1834/2008, de 8 de novembre (pel qual es defineixen les condicions de formació per a l’exercici de la docència en l’Educació Secundària Obligatòria, el Bachillerat, la Formació Professional i els ensenyaments de règim especial, establint-se les especialitats dels cossos docents de l’ensenyament secundari).

• Una revisió de cara a futures convocatòries de les idoneïtats dels periodistes, recordant-vos la qualificació i capacitat que tenen també per impartir altres matèries, com Llengua Castellana i Llengua Catalana, com hem esmentat a la part superior d’aquest escrit.

Esperant una immeditata revisió i rectificació.

Seguiremos informando.